MIRA´M ALS ULLS. No és tan dificil entendre'ns

MIRA´M ALS ULLS. No és tan dificil entendre'ns is from the author Hatibi, Miriam and try

«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivéncia, la diversitat, la pluralitat i el diáleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi a La Vanguardia Qué li passa al món Qué ens passa a nosaltres A partir de la seva própia experiéncia, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligéncia i agudesa, desmunta tópics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, toleráncia i  convivéncia. En un moment en qué les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessária que mai. Perqué és urgent comenÇar el diáleg que permetrá que tots ens  entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessáriament  la societat i alÇa barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivéncia. «Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots comenÇar a construir cap a on vas, a diferenciar el que está bé i el que está malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que "som  el mirall en qué ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc Míriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i  musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam, immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant es pogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt més temps lliure, perqué no hauria d'estar sempre justificant-me. Peró  també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa  quan es parla per mi. Per aixó he decidit prendre la paraula.»