Llengua, terra, pàtria i nació. L'evolució de la consciència lingu?ística i etnocultural entre els cristians de

Llengua, terra, pàtria i nació. L'evolució de la consciència lingu?ística i etnocultural entre els cristians de é do autor Mas i Forners, Antoni e tentar

Avui, a les primeres dècades del segle XXI, termes com poble, pàtria, llengua i nació són característics del vocabulari polític, sociol.gic i periodístic, per. no són precissament nous. En el cas de Mallorca, l'ús d'aquests mots es remunta a l'edat mitjana i a la moderna. Aleshores podien tenir un sentit consemblant, per. no idèntic, a l'actual. Què volien dir diferents escriptors i institucions mallorquines de l'època medieval quan afirmaven que la seva societat feia part de la nació catalana, i quan anomenaven català o catalanesc la llengua que parlaven? I què volgueren expressar aquells altres que,  al segle XVII, denominaven la seva llengua amb adjectius com mallorquina, llemosina, baleàrica o catalana, i que, a més, consideraven que Mallorca era una nació, la seva nació, per. que formava part d'Espanya? Antoni Mas respon a aquestes qüestions en aquesta obra, que, com afirma el fil.leg valencià Antoni Ferrando en el pr.leg, és «de gran interès per a tota la comunitat científica i, en particular, per a tots els catalan.fons atrets per les qüestions que s'hi tracten», atès que «ha estat concebuda en clau mallorquina, en un llenguatge assequible per un públic ampli, culte per. no especialitzat, i en un model lingüístic pr.xim als usos literaris mallorquins».