La paraula i el mon

La paraula i el mon é do autor Sola, Lluis e tentar

Vistos amb una mica de perspectiva, diria que cada assaig pretén d'interpretar una melodia específica o una variació de l'única qüestió  de fons esmentada. Gairebé tots els punts de partida dels textos són la poesia de poetes catalans, i potser no seria desassenyat pensar que  també ho és el punt d'arribada. Es un fet indiscutible que la poesia feta a les terres de parla catalana conté una diversitat, una maduresa  i una profunditat dignes d'atenció i d'interrogació. La poesia del nostre país ens parla de l'home, del món i del món de l'home amb la mateixa dignitat, amb la mateixa radicalitat i amb la mateixa persuasió que qualsevol altra poesia existent. Per conéixer l'home que  som i l'home que és l'home, a nosaltres, sobretot a nosaltres peró no  únicament a nosaltres, ens és indispensable d'escoltar-la. Aixó és el  que creuen les paraules d'aquests textos dedicats a Alcover, Bartra, BauÇá, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.