Un compromis

Un compromis est de l'auteur Serra, Jean et essaye

«Des de ben jove he cregut que un home pertany al lloc on és necessari. Cap al final d'aquest llibre em demano si no vaig equivocar-me de llengua i de lloc. Per. no em penedeixo d'haver servit, com millor he pogut i he sabut, la llengua catalana ni, emprant-la, d'haver-me posat al costat dels desafavorits, alçant la meva veu irada contra els desafurs dels proterviosos.» En el present llibre trobareu reflexions sobre literatura i sobre art, sobre autors i obres, per. també sobre justícia (o injustícia) social i hist.rica, sobre el nostre model de convivència i la societat en general. Unes reflexions assossegades, per. sobretot profundament humanes, que cerquen aportar una mica de serenor en aquests temps de dubtes i de desorientació. Jean Serra Va néixer a El-Biar (Alger), Algèria, el 13 de desembre de 1952, fill de pares eivissencs exiliats. El 1957 la família es traslladà a Eivissa. Ben aviat inicia una incansable activitat cultural a l'illa. El 1978 publica l'antologia Poetes d'Eivissa. En aquesta mateixa línia de recuperació del passat literari i cultural d'Eivissa i Formentera dins l'àmbit català, elabora amb Isidor Marí el llibre titulat La nostra pr.pia veu. Literatura de les Pitiüses, que apareix el 1984. Com a poeta ha publicat Mem.ria trencada, Illa (1979) i Lleure i crepuscle de noces (1980), Illa i altres poemes (1991), Mester d'amant (1992), Estroncar el soroll (1996), Àmbit humà (1995), Fi de segle (2000), Entre paraula i silenci (2001) i Oberta riba (2003). També escriu Convocat silenci (2003), Des de la quietud (2003) i Vida guanyada (2006), llibres que conformen una trilogia de cent seixanta poemes en prosa. El 2012 va publicar Marques. A més de poeta, Jean Serra es mostra també com a prosista i conreador de les arts plàstiques. Pel que fa a narrativa: Hist.ria d'en Jordi (1980) i Blancavila (1980-1982), Poema al pare (1987), Herència clara (1990), Camins (1993), Sense anar més lluny (1999), Quan la vida canta (2003) i Punt de cadeneta (2007). També conrea la crítica literària, amb un especial interès per l'obra i la figura de Marià Villangómez Llobet: A la vora de Villangómez (1995, 2007) i Ales que s'obriran a un nou embat: Escrits recents sobre Villangómez (2006). Ucs literaris (1991), Caps de fil (1992), Per arribar a ser (1993), Sense anar més lluny (1999) i Fent país o bufar i fer bombolles (2005) o Tal vegada una poètica (2004).