Quanta, quanta guerra...

Quanta, quanta guerra... est de l'auteur Mercè Rodoreda et essaye

Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Quanta, quanta guerra... mostra amb tendresa el món a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir, i on conviuen la misÿria dels homes  i la mÃágia de les coses.
 
 La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. L'autora el descriu al pròleg com âÇúun noi encara amb  la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprÿsâÇÑ. Es segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d'anar. El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d'un gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya. Novel·la d'aventures, novel·la d'iniciació i també novel·la âÇúdescaradament poemÃáticaâÇÑ.
 
 "Si PÃámies i Bertrana trien dones com a protagonistes, la dama de les  lletres catalanes pren un personatge mascul¡, AdriÃá Guinart, i ens parla de les seves trifulgues del front. Malgrat això, la prosa de Rodoreda és lluny de la majoria de testimonis literaris de guerra masculins, que són precisament això: testimonis, cròniques fidedignes. Amb la pÃátina literÃária ofegada per la ferocitat dels dies i les nits al front. En quÿ els encenalls de literatura rauen, quan hi són, més aviat en l'estil que no pas en la matÿria argumental: la guerra. Quanta, quanta guerraâǪ, en canvi, escup la literatura des de dins dels cadÃávers. I els cadÃávers es tornen, per al lector, enmig d'un ball de meravellament i mala consciÿncia, bell¡ssims." Mònica Boixader a Núvol
 
 âÇúSi Rodoreda lliga el món de l'inconscient i de les aparicions amb el món de la guerra és perquÿ en la seva manera genuûna de mirar les  coses aquestes dues esferes estan ¡ntimament relacionades. Ella, que va viure la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, observava la vida  des de la proximitat a la mort. Per això, en el pròleg de la novel·la, alertava sobre aquest punt de partida: âÇÿAl voltant de la gent de la meva ÿpoca hi ha una intensa circulació de sang i morts.âÇÑ Eva Comas a Núvol
 
 âÇúEls tres últims llibres de Mercÿ Rodoreda, Viatges i flors i Quanta, quanta guerraâǪ, publicats l'any 1980, i La mort i la primavera, publicat pòstumament, el 1986, són la culminació de l'obra  rodorediana, l'aventura novel·l¡stica més avanúada del vint catalÃá  i una de les més audaces de la literatura universal. Són llibres que demanen del lector una manera nova de llegir, que explica la relativa desatenció que han rebut aquestes obres si les comparem amb Aloma, La plaúa del Diamant o Mirall trencat. Però això distingeix els genis,  un llenguatge propi.âÇÑ Toni Sala