La vida Nova

La vida Nova est de l'auteur Alighieri, Dante et essaye

La Vida Nova (ca. 1292) és considerada, cronològicament, la primera obra de Dante Alighieri (i la segona per importància, després de la Divina Comèdia); el primer prosimetrum de la literatura italiana, amb un equilibri perfecte entre la narració i les composicions poètiques (i els seus comentaris); una extraordinària autobiografia, real i alhora simbolicoal·legòrica; lexaltació de Beatriu com a personatge salvífic i, al mateix temps, el moment de separació ideològica entre Dante i el seu amic Guido Cavalcanti, laltre poeta del grup que, més endavant, anomenaríem estilnovista. La transmissió del text no ha estat exempta de polèmiques, i els filòlegs encara no es posen dacord ni tan sols en la transcripció del títol original: amb larticle la inicial o sense article I ladjectiu de vita és nuova, amb el diftong típic de la parla florentina o nova, amb monoftongació llatinitzada I en quants capítols (més exactament, paràgrafs) es divideix lobra, quaranta-dos o trenta-un El que sí que sabem del cert és que, resseguint lestela del prerafaelitisme anglès, el llibre entra en la gran tradició europea de fin de siècle i també arriba a terres catalanes. Manuel de Montoliu és el primer traductor, en tota la península Ibèrica, que en fa una versió completa, tot respectant la distinció entre poesia i prosa. I ho fa en català, lany 1903. La segona edició surt lany 1937, amb una versió esmenada segons les normes fabrianes. Aquí oferim el facsímil del text de 1903 amb la introducció i les notes que Montoliu (encara insegur en les seves decisions) escrivia mentre maldava per ocupar una posició personal dins del panorama dels estudis dantescos de lèpoca.