Del Walhalla a Jerusalem. Wagner i la política

Del Walhalla a Jerusalem. Wagner i la política est de l'auteur Radigales Babí, Jaume et essaye

En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels régims polítics més diveros. Des de la canÇó  popular fins als últims éxits del rock i el pop, passant per autors d'époques pretérites, les relacions entre art musical i poder polític han estat fructíferes peró sempre interessades. Aquest assaig repassa la contradicció en les idees polítiques de Richard Wagner i les influéncies en les seves obres, tant escéniques com teóriques. A partir d'aquí, Jaume Radigales demostra la fraudulenta i interessada utilització de Wagner -i de molts altres compositor-. Per part del nacional-socialisme alemany, així com la també interessada 'prohibició' que de la música wagneriana se'n fa, de manera no legislada, a l'estat d'Israel. L'any 2001 el pianista i director d'orquestra argentinoisrealiá Daniel Barenboim va obrir la caixa dels trons en interpretar, a Jerusalem, peces de Wagner. Es a partir d'aquests fets quan es qüestiona la legitimitat d'aquella prohibició, tenint en compte la també contradictória política cultural d'Israel i,  a més concretament, de la seva Orquestra Filharmónica. Amb aquest text, l'autor fa una crida a la reflexió, asserenada i desapassionada,  a partir del desemmascarament i la relativització de les idees polítiques i de la música del mateix Wagner. Aquest treball, que combina amb encert l'erudició i la recerca d'un lloc no polititzat per  a la música en la societat de masses, va ser proclamat guanyador ex aequo de la tercera edició del premi IDEES d'Assaig Breu 2004. Jaume Radigales (Barcelona, 1969) Es doctor en História de l'Art i professor  titular de la Universitat Ramon Llull, on imparteix les assignatures d'Estética i de Llenguatge Musical a la Facultat de Ciéncies de la Comunicació Blanquerna. Ha publicat, entre d'altres, El pensament musical de Joan Maragall, L'ópera, Els orígens del Gran Teatre del Liceu, Músiques per a la mort, Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual i Victória dels Angels, a més d'una monografia sobre Mort a Venécia de L. Visconti. Es crític musical de La Vanguardia i corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo. Realitza  i presenta el programa ' Una tarda a l'Opera' a Catalunya Música.