Autonomies, federalisme i autodeterminació

Autonomies, federalisme i autodeterminació est de l'auteur Solé Tura, Jordi et essaye

[...] Per aquest conjunt de raons d'ordre jurídic exposades el 1985, un cop més, no deixava de ser premonitori l anàlisi que Jordi Solé desenvolupava el 1987, amb motiu de la introducció a l'edició catalana  del llibre. La seva conclusió era que els nacionalismes condueixen a un carreró sense sortida, perquè impliquen una sistemàtica i permanent  posada en qu estió del model polític de la Constitució, sense aportar  cap alternativa millor i més constructiva. Per aix. proposava que només les esquerres (en plural) podien desenvolupar aquell model de la  forma més progressiva possible, és a dir, en la forma d'un Estat federal. Per. la seva conclusió era, també, que ja llavors les esquerres estaven molt dividides, a la defensiva i massa condicionades  per l'Estat heretat del franquisme per poder plantejar les coses amb la necessària claredat. [...] Han transcorregut més de trenta anys des de la publicació de l'assaig del professor Solé Tura. L'evolució de l'Estat de les autonomies des de llavors i la interpretació de l'abast de l'autonomia  política obliguen a una altra reflexió. Els avenços i retrocessos als  quals els referia s'han produït. Una de les consequ ències dels retrocessos ha estat el repte sobiranista iniciat a Catalunya des de 2012. La crisi política que ha provocat exigeix fer un balanç sobre l'aplicació del sistema de descentralització política dissenyat per la  Constitució a Catalunya. - MARC CARRILLO (Fragments del Prefaci d aquest llibre) JORDI SOLÉ TURA (Mollet del Vallès 1930 Barcelona 2009) estava orgullós de l'escola republicana on va aprendre les primeres lletres. Amb la vict.ria del franquisme molt aviat va deixar l'escola i va treballar al forn familiar. Va fer el batxillerat durant la mili; mentre treballava va estudiar Dret i més tard es va doctorar en dret a  la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ser catedràtic de Dret Constitucional en aquesta Universitat. Lluitador antifranquista i militant del PSUC va estar exiliat i treballà en la clan destina "Radio Pirenaica". Va ser fundador del grup Bandera Roja. En les primeres eleccions democràtiques (1977) va ser elegit diputat pel PSUC i va ser un dels diputats dels set membres  de la ponència que van redactar la Constitució de 1978, i també va ser ponent de l'Estatut de Catalunya i dels Estatuts d'Euskadi i de Galícia, entre d'altres. Posteriorment va ser diputat i senador pel Partit Socialista de Catalunya i membre del Consell d'Europa. Va ser ministre de Cultura del Govern d'Espanya (1991-1993). Va exercir el seu magisteri a les aules universitàries i a través de les seves traduccions i dels seus llibres, entre d'altres, 'Catalanisme i revolució burges'a (1967) i 'Nacionalidades y nacionalismos en España' (1985). També va exercir el seu mestratge en conferències i cursos per tot el territori espanyol i com articulista en la premsa en castellà i català. Va rebre nombrosos reconeixements i  ho menatges de tots els àmbits institucionals, polítics i socials, tant nacionals com internacionals. Els darrers anys va ser president de l'ACNUR, l'agència de les Nacions Unides pels refugiats, a Catalunya. Per. per damunt de tot mai va perdre les seves arrels i quan tenia ocasió s'autodefinia com "un forner de Mollet". Al 1999 va escriure les seves mem.ries amb el títol 'Una hist.ria optimista'.