NO CAL LA VEU

NO CAL LA VEU es del autor QUINTERO, ARMANDO/ SOMÁ, MARCO y trata de

ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Fins  on pot transmetre un gest, una car¡cia, una mirada? Perquÿ no cal la  veu per mostrar afecte o dir coses boniques. El contacte f¡sic, com a  mostra dÃåafecte, és imprescindible per al desenvolupament emocional:  dona seguretat, afavoreix lÃåautoestima i millora la confianúa en un  mateix i en els altres. Somá manté aquesta actitud vital amb lÃåaparició de les girafes. Mare i filla no tenen veu, però tenen un altre mÿtode: les car¡cies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma de transmetre els sentiments i les emocions. A partir dÃåaquest moment, la història fa un gir radical: les il·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sense necessitat de paraules, només amb abraúades, car¡cies I lÃåaprenentatge també es difon a noves formes dÃåacostament a lÃåaltre; aix¡, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són les car¡cies, aquesta interacció entre diferents continua: lÃåelefant ho ensenya al tigre; el tigre, al llop... No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quintero diu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se que sÃåestimen, menys les girafes, que són mudes; però per dirse que sÃåestimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i es toquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.