Autoretrat

Autoretrat es del autor Rodoreda i Gurguí, Mercè y trata de

L autobiografia de Mercé Rodoreda: el testament vital i literari d una  escriptora universal. De la seva má revivim tota la seva existéncia, rellegim tota la seva obra. Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inédits i introbables. Autoretrat, de Mercé Rodoreda Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercé Rodoreda, l  escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d aplegar i d ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inédits, que ara tenen l oportunitat d una llum nova. Acompanyats d aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d un món tancat, l experiéncia de la guerra i de l exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d un estil propi, a l extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. Es l aventura difícil de l ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l ofici d escriure. Rodoreda s  encara a si mateixa en un procés de despullament i d intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d un mirall trencat. Autoretrat, volum curat per Mónica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d una  escriptora universal. Mercé Rodoreda, l escriptora catalana més llegida (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) Es l escriptora catalana més important i llegida de la história. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l any 1937. La Guerra Civil espanyola l obligua a exiliar-se.  Viu en diverses ciutats fins que s estableix a Ginebra. A finals dels  setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaÇa del Diamant (1962), El carrer de les Camélies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980),  Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).